15 de set. 2012

La històrica manifestació de l'Onze des de la visió del grup de seguretat número 1

Part del grup a les portes del Parlament
Amb el responsable de seguretat de l'ANC ens coneixem de fa temps i ens tenim una confiança patriòtica d'aquelles que jo considero sòlides, bastida per la meva banda en el gran respecte que tinc per la seva descomunal trajectòria patriòtica i tracte exquisit, ple d'amistat i complicitat que sempre ha tingut amb mi i, només puc suposar que per part seva, per ser -jo- algú que sempre mira de ser-hi quan se li demana i de fer-ho bé.

No havíem parlat des de l'Assemblea General de l'ANC al Palau Sant Jordi. Dies abans em va trucar per si podia donar un cop de mà en temes de seguretat, i amb un equip d'uns 8 camarades de la PB Creu de Sant Jordi ho vam fer.

A començaments de juliol em va tornar a trucar per si podíem donar un cop de mà en la seguretat de la manifestació de l'Onze. Un cop consultat a la gent de la Penya, i tot i que la participació sempre és a títol individual, vam decidir, un molt important grapat, respondre a la crida i ajudar en el que poguéssim. Vaja, com sempre que podem fem...

Vam parlar de les necessitats i objectius que tenia el dispositiu de seguretat i ràpidament vaig veure que calia mobilitzar més camarades per poder ajudar l'ANC. I, com en altres ocasions en les que hem tingut ocasió de treballar plegats, vaig trobar, a través del Lluís, una inestimable col·laboració entre els amics, camarades i patriotes de l'Associació Germans Badia.

Finalment, plegats, vam formar un sol grup i vam poder posar a disposició de l'ANC uns 55 patriotes de total confiança i preparats per a aquestes tasques.

L'Onze va despertar xafogós. Ens havien assignat el grup número 1 del dispositiu de seguretat de la manifestació, vinculat a la capçalera, i desplegat amb diferents funcions. Calia blindar la “càpsula” de la capçalera de la manifestació, en la que hi havien d'anar 1.000 persones entre càrrecs electes de l'AMI i dirigents de l'ANC. La nostra funció era fer-ho per la banda mar, a l'alçada de Casp, mentre els voluntaris de la Plataforma pro-seleccions, també en tasques de suport a la seguretat, ho feien per la banda muntanya, a l'alçada de la GranVia.

La majoria de nosaltres vam quedar per fer un dinar de germanor a la Taverna El Glop, just al costat d'on, poc passades les tres de la tarda, ens havíem de desplegar.

Repassant les instruccions...
Malgrat la minuciosa planificació prèvia, des del primer moment els fets es van succeir a una velocitat i intensitat tal que ràpidament vam haver de començar a prendre decisions sobre la marxa, però d'acord a la cadena de comandament prevista.

Tot i que inicialment només estava previst “blindar” Pau Claris/Casp només per la banda muntanya (de la vorera de Llobregat a la vorera Besòs), vam veure que això desbordava absolutament el dispositiu, i que calia estendre el blindatge de la capçalera. De manera que vam tancar totalment la confluència Casp/Pau Claris, tant en la banda Llobregat com en la banda Besòs, i, el mateix Pau Claris fins a gairebé tocar la Plaça Urquinaona i la Ronda Sant Pere. En aquest espai teníem la dificultat d'haver de zitzaguejar tres bars, dos a la banda Besòs i un a la banda Llobregat.

Després d'uns deu minuts de rebuda la instrucció de delimitació i control de tot el nou perímetre... aquest ja estava buit, el que va permetre l'accés dels camions de l'organització de la manifestació (speaker i coordinació) i de diferents emissores de ràdio i TV.

Faltaven encara dues hores per a l'inici oficial de la manifestació. Amb el suport de voluntaris de Servei d'Ordre i d'Organització de l'ANC, amb petos verds i grocs, vam aconseguir anar aguantant aquest perímetre. Sabíem que si fallàvem en aquest control no hi hauria manera de que la capçalera avancés el més mínim.

A mesura que va anar avançant la tarda la Via Laietana es va anar omplint, cada cop amb una major densitat de manifestants/concentrats. Sobre les 16:45 es van anar incorporant més voluntaris, que vam destinar a reforçar el davant de tot de Pau Claris i la línia de Casp banda Llobregat.

Malgrat que havíem previst poder muntar un dispositiu per a avançar formant una cunya, l'alta concentració de persones a la Via Laietana cada cop feia més improbable que ens n'ensortíssim. A les 17:15 vam traslladar als responsables de la marxa que potser fora bo avançar la sortida de la capçalera per poder fer la manifestació. Després de deliberar-ho les instruccions van ser que, tal i com estava previst, la manifestació no començaria fins a les 18:00 hores en punt.

Abans de les 18:00 la densitat a Via Laietana ja era enorme, i vam començar a assumir que seria molt difícil que la capçalera avancés més enllà del perímetre que teníem controlat. Cal dir que si el teníem controlat era perquè els milers de persones que teníem davant nostre, a Casp/Besòs, a Casp/Llobregat i a Pau Claris/Plaça Urquinaona van mantenir en tot moment una actitud cívica exemplar.

A les 18:00 hores la capçalera va començar a avançar, en l'espai que havíem deixat “buit”. Al capdavant de tot, pel davant dels diferents vehicles, i tot i que hi vam concentrar el màxim de recursos possibles de Seguretat, Servei d'Ordre i Organització i que ens havíem provist de cordes per poder fer una cunya... va ser impossible, no ens en vam ensortir. Escassos metres. La gent no tenia cap a on anar, atesa la densitat i, per molt que continuéssim fent la cunya amb extrema cura, davant nostre només aconseguíem que la gent s'hi quedés més apretada. I ho vam deixar estar.

Des del camió de la música l'speaker, el locutor que animava la gent, va començar a demanar-los-hi que es giressin i comencessin a marxar direcció mar. Res. Fins i tot va baixar del camió i, barretina i micro en mà, va provar d'endinsar-se entre la multitud, animant-los a moure's. Res.

Pel circuït intern ja havia rebut la informació que la Via Laietana estava plena fins al mar, a l'igual que Marquès de l'Argentera i que la gent també s'estenia fins a Colom. I ja no diguem el que estava passant pel damunt de la Gran Via...

Malgrat tot, a les 18:25 ho vam tornar a intentar. Vaig parlar amb el locutor de la barretina i li vaig dir que ho intentéssim plegats, que se situés just darrere meu animant a la gent a moure's direcció mar i que amb jo de vértex i agafats a dreta i esquerra per una corda gent de Seguretat i de Servei d'Ordre intentaríem fer de nou una cunya per a avançar. Res. Poc més de dos metres. No era possible avançar més davant aquella densitat de manifestants.

A les 18:45 vaig rebre la instrucció d'agafar entre 8-10 persones de l'equip de seguretat de la capçalera per tal de, a les 19:00 en punt, donar suport i acompanyar la delegació d'electes de l'AMI i de la direcció de l'ANC que havien d'anar fins al Parlament.

Vam ajudar a obrir pas com vam poder fins altre cop Casp i, llavors, seguits d'una multitud que contemplava i seguia encuriosida l'escena, vam enfilar direcció Passeig de Sant Joan, amb l'objectiu de fer arribar la delegació a l'escenari preparat per a la lectura del manifest final. En un moment donat vam baixar direcció Born, fins arribar a Marquès de l'Argentera pel carrer Comerç.

Tot el recorregut estava ple de gent, però en aquella confluència, quan ja estàvem a escassos metres de l'escenari, la concentració de persones era tan alta que vam haver d'improvisar un passadís humà fins les tanques que delimitaven l'escenari. Ho vam aconseguir i electes i dirigents de l'ANC van poder accedir a l'escenari.

Tot havia passat molt ràpid, i en la comitiva hi havíem acabat els caps dels tres subgrups del nostre grup de seguretat en que estàvem organitzats inicialment. Al capdavant de la manifestació s'hi havien quedat més de 40 companys nostres, que van continuar amb la tasca encomanada d'intentar protegir i fer viable l'avenç de la capçalera, i ho van fer amb un més que notable èxit. A mesura que va anar passant el temps, i sobretot després de l'arribada dels electes i dirigents de l'ANC a l'escenari, la densitat a Via Laietana va anar reduïnt-se i permetent el lent avenç de la capçalera de la mani.

Un cop aprovat simbòlicament per la multitud el manifest de l'ANC vam haver d'obrir pas a la delegació fins el Parlament. El darrere de l'escenari també estava saturat de gent, i no va ser fins a accedir al Parc de la Ciutadella que vam tenir espai lliure suficient per a caminar amb tranquil·litat. A les portes del Parlament, la Mesa hi havia preparat un dispositiu per a l'acreditació dels electes i membres de l'ANC que hi accedirien per a traslladar el manifest/proposta a la Presidenta del Parlament i diputats presents.

Tots nosaltres ens vam quedar fora, però els vam esperar perquè teníem instruccions d'acompanyar-los, quan sortissin, altre cop fins l'escenari. En aquell punt havíem perdut la cobertura dels nostres walki-talkies, però havíem recuperat la cobertura dels nostres mòbils, i vam poder contactar amb la nostra gent a la manifestació per tal que, si tot estava tranquil, vinguessin fins on érem nosaltres, al Parlament. S'hi havia format una concentració/manifestació espontània. Com tota la jornada, la concentració va ser absolutament cívica i exemplar, però havíem de preveure qualsevol eventualitat, inclosa la possible infiltració de grups antisistema. Res de res. Un molt emocionant comportament cívic de tots els manifestants.

La sortida dels electes i dirigents de l'ANC va ser rebuda amb grans aplaudiments. Altre cop a pas lleuger vam obrir pas cap a l'escenari. El grup es va aturar un parell de vegades per a atendre els mitjans de comunicació. Un cop fora del Parc, el camí fins l'escenari tornava a estar molt ple de patriotes manifestant-se, però vam poder obrir tranquil·lament un passadís fin el darrere de l'escenari, facilitant així altre cop l'accés de la delegació, que va retre comptes a la multitud de la conversa amb la presidenta del Parlament.

Feia més de sis hores que havíem començat el nostre desplegament en el xamfrà Casp/Pau Claris. Les gotes de suor em queien a raig per la barbeta. Ens vam mirar tots i ens vam abraçar, contents d'haver fet el que se'ns havia encarregat. Ens vam acomiadar del nostre immediat cap de seguretat i vam enfilar cap a la zona dels concerts, per fer una cervesa, relaxar-nos i comentar amb enorme satisfacció patriòtica tot el que acabàvem de viure, ja plenament conscients que havia estat una jornada històrica i que, com a poble, acabàvem de donar al món una enorme lliçó de compromís, unitat, civisme i determinació per a obtenir l'estat propi.

Amb aquest escrit només he volgut explicar la nostra experiència per donar a conèixer a través dels nostres ulls (del grup de seguretat núm.1) el punt de vista dels centenars i centenars de voluntaris de l'ANC que des de molts mesos enrere i també aquell dia, han treballat sense defallir perquè la manifestació fós un èxit. L'èxit l'hem tingut per l'espectacular mobilització del nostre poble. Però és just reconèixer i agrair a aquests centenars i centenars de voluntaris la seva tasca. Gent de totes les edats treballant sense parar en les moltes coses que calia fer abans de la manifestació i també durant la manifestació. Voluntaris de Servei d'Ordre, voluntaris d'Organització, enfundats en les seves armilles verdes i grogues, ajudant arreu on calgués i a qui calgués, i també, està clar, voluntaris en tasques de Seguretat com nosaltres, i com d'altres companys que també s'hi van desplegar. Gent sempre amb un somriure patriòtic d'il·lusió i compromís que aconseguien traslladar a tothom.

Cadascun d'aquests milers de voluntaris va viure la manifestació amb els seus propis ulls i des de la responsabilitat que tenia encomanada. A través del relat de l'experiència del nostre grup de seguretat, a través dels nostres ulls, he volgut retre homenatge sincer a tots ells (i si de pas us feia passar una estona entretinguda amb aquesta lectura, perfecte!). Perquè al darrere de les grans coses sempre hi ha aquests compromisos anònims, els voluntaris, que es deixen la pell, les hores, els diumenges... i fan tot allò que cal fer per l'èxit de les coses. Perquè l'èxit només arriba, quan arriba, després de molt i molt treball, la majoria de les vegades invisible. Els manifestants vau tenir la vostra vivència, i vàreu ser els protagonistes.

Pel que fa a mi, considero un privilegi haver pogut ajudar l'ANC en el que se'ns va demanar i que el cap de seguretat de l'ANC confiés en nosaltres. Ho vam fer el millor que vam saber i sempre d'acord a les instruccions rebudes. Va ser una modestíssima contribució que només té el valor d'haver fet el que se'ns va demanar.

No podria acabar aquest escrit sense expressar el meu agraïment infinit a tota la gent que va formar part d'aquest grup de seguretat número 1, i molt especialment al Lluís. Autèntics amics i camarades. Gent com cal. Gent de principis, valor, compromís i coratge, hereus naturals del mestratge i exemple patriòtic dels Germans Badia. Un honor, un autèntic honor, fer el que vam fer junts. Semper Fidelis!

6 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Enhorabona!

L'home del sac ha dit...

Felicitats per la gran feina que heu fet i felicitats per l'èxit que entre tots vam aconseguir.

Tommy Sananton ha dit...

Un grandíssim dia per a la pàtria!

Tommy Sananton ha dit...

Un grandíssim dia per a la pàtria!

Núria Castells ha dit...

un plaer jefe!

Carles ha dit...

Jo estava en el servei d'ordre. A la banda dreta de la capcçalera. Felicitats pel blog!