18 de des. 2013

Resposta conjunta als comentaris a l'article "UNA PREGUNTA PERFECTA"

És evident que l'acord de la data i la pregunta ha despertat tot de consideracions, dubtes, etc. És normal que sigui així, perquè tot i que estem davant una pregunta PERFECTA, també té espai -per la pròpia complexitat de la realitat del que estem gestionant- per a tot això... i més!

Mireu, la diferència entre un cas de laboratori i la realitat és que en el laboratori controlem tots, absolutament tots, els processos, reaccions, mesures, etc. I en canvi en la realitat treballem sense aquest control. Hi apliquem coses que hem après al laboratori, però sabem perfectament que l'objecte sobre el que treballem és del tot diferent. Vet aquí el grandíssim valor del que va passar dijous. És un acord forjat sobre una complexitat extrema i que, tanmateix, permet garantir tots i cadascun dels objectius del nostre procés sense fer-ne perillar cap. Tot el contrari: l'acord té tant de recorregut que encara ha de permetre créixer el sí a la independència en aquest període fins el 9 de novembre. Per tot això no em cansaré de dir que la pregunta és PERFECTA. No sobre el paper, no en el laboratori, sinó sobre la realitat, sobre els elements que configuraven la decisió.

M'ha resultat impossible respondre fil per randa tots els comentaris que s'han fet al meu anterior post, que agraeixo molt. Per això he fet una resposta conjunta. Una resposta que he mirat sigui molt senzilla, perquè tot sovint és en la senzillesa on les coses es manifesten amb més claredat.

1. Volíem votar que Catalunya sigui un estat independent i podrem votar que Catalunya sigui un estat independent.

2. Sabíem que en qualsevol cas, fos quina fos la pregunta, els partidaris de que Catalunya sigui un estat independent havíem d'assolir un mínim del 51% dels vots vàlids emesos. Això continua essent així.

3. Si un 51% dels qui votem vàlidament assenyalem un Sí-Sí guanya l'opció Catalunya estat independent tant en recompte total com en recompte parcial. I punt. Això és l'únic que compta. Perquè mai ens havíem plantejat un referèndum per guanyar-lo sense el 51% dels vots vàlids emesos. I perquè ara tindrem un referèndum guanyat i la independència si assolim el 51% dels vots vàlids emesos. I no m'importa cap altra altra possible combinació que no sigui aquesta, obtenir COM A MÍNIM el 51% dels vots vàlids emesos.

4. El que jo us dic, a més, és que ara mateix ja tenim, segons el darrer CEO, un 48% de favorables a l'estat independent... SOBRE CENS! Si projectem aquest 40% de favorables a l'estat independent sobre cens a una votació, la majoria absoluta està assegurada. Si el 9 de novembre del 2014 anem a votar tots els que segons les enquestes avui som partidaris d'un estat independent NO HI HA RES QUE IMPEDEIXI QUE SIGUEM MÉS DEL 51% dels vots vàlids emesos. És a dir, deixeu-vos de lamentacions xorres, absurdes, de ploramiques, i a seguir treballant per consolidar aquesta opció com la majoritària, és l'únic que serveix: no perdre cap suport i guanyar-ne tots els que puguem.

5. Els qui argumenten que s'ha "complicat" la majoria no ho miren gens bé. Com he dit al post anterior, del 54% que en resposta dicotòmica votarien SÍ a la independència només un 5,9% no ho farien en resposta múltiple. Si per aquest 5,9% us flagel·leu d'aquesta manera, és per fer-s'ho mirar. Fixeu-vos-hi bé: un 90% del vot per l'estat independent ho vol amb independència del tipus de pregunta (dicotòmica, múltiple, en arbre o en braile). És a dir, d'acord al creuament entre vot a la dicotòmica i a la múltiple com a molt-molt-molt podem "perdre" menys d'un 10% del vot del Sí que en la múltiple votaria altres coses que no són estat independent. Escolteu, doncs això que per a vosaltres és un temor per a mi és un alleujament, perquè vull guanyar amb un vot convençut, no amb un vot perquè no té altra opció. I perquè sé que la majoria som nosaltres, ho diuen TOTES les enquestes. Si algú té un problema no som els independentistes, sinó els qui no volen canviar l'status quo o els qui, volent-lo canviar, no volen la independència, perquè aquests no passen d'un 10% del total de vots del Sí.

6. La gestió de consensos sense comprometre l'objectiu (poder votar Sí a la independència) és el que fa viable un procés que té una base política i social tan complexa com la que tenim nosaltres. Com ja he escrit fins a la sacietat, la dificultat de gestió del procés a Catalunya, amb fins a 5 partits els votants dels quals, amb diferent mesura, volen la independència, és el que permet que tinguem una majoria social per la independència. A Escòcia, on hi ha un únic partit, l'SNP, el procés és de gestió més fàcil, però en canvi encara continuen a molts i molts punts de poder aspirar a guanyar el referèndum. Doncs jo prefereixo complexitat que em doni majoria que simplicitat o facilitat que me n'allunyi. Tingueu-ho molt present: la majoria social per la independència es basa en la complexitat de com hi arribem. Acceptem-ho i siguem-ne conseqüents.

7. La pregunta és tan perfecta que el pas del temps només permet que els favorables a la Catalunya independent creixem, siguem encara més majoria. Que a canvi d'això hem de treballar amb una pregunta en semi-arbre... doncs benvingudíssim el semiarbre que ens permet ser tots els que som avui i ens garanteix ser més el 9 de novembre.

La pregunta ÉS PERFECTA, és idònia pels nostres objectius i respon amb admirable habilitat a la complexitat del mapa polític i de la composició del Sí que permet siguem majoria social.
Com a militant independentista la resta de qüestions, si m'ho permeteu, em resulten solemnes collonades que no m'interessen gens ni mica. L'únic que em preocupa, l'únic que m'ocupa, ja des de sempre, però ara més que mai fins el 09/11/2014 és assegurar que més d'un 51% de les persones que votin ho facin a favor d'una Catalunya estat independent. 

Finalment, reiterar una altra cosa: cada dia que passa estic encara més convençut que podrem votar. Les possibilitats, combinacions i derivades són tantes que el fet que ara mateix ja tinguem data i pregunta afavorirà que, en aquests onze mesos que falten, s'imposi -o algú imposi- un criteri racional a l'estat espanyol i puguem votar, que ens "deixin" votar. Perquè qualsevol altra sortida que no sigui que puguem votar, no perquè ens autoritzin, sinó perquè no ho prohibeixin, és molt i molt pitjor per a tots, que inclou també per a ells.

Per això estic convençut que podrem votar, que votarem, que guanyarem i que a partir d'aquí s'iniciarà el tram final cap a la independència, amb la negociació de la mateixa que, com ja han establert amb aquesta pulcritud democràtica escocesos i britànics, és un procés complexe que pot durar fins a dos anys.



5 comentaris:

Pere ha dit...

La pregunta pot ser perfecta o no, però jo el problema que veig, i em sorprèn que quasi ningú més se n'adoni, és que els que estan més rotundament a favor del NO, no aniran a votar. PP, Ciutadans, PSC diran als seus votants que no hi vagin. Llavors, ¿quina validesa tindrà la consulta? Estic segur que el sí guanyarà per golejada, perquè pràcticament només anirem a votar els independentistes ¿però quin valor real tindran els resultats?

Dies de fúria ha dit...

Jo crec que és un tema del que tots ens n'hem adonat. Efectivament el més probable és que l'unionisme -llegeix el meu últim post- opti per "tolerar" la consulta i jugar les seves cartes a treure-li legitimitat, via no participació.

Tanmateix, si has llegit atentament les meves reflexions sobre la pregunta -aquest post i l'anterior- veuràs que aquesta estratègia unionista també està abocada al fracàs.

L'únic que ens ha de preocupar és que la gent del Sí, voti. Que des d'ara fins el dia 9 de novembre, tots els suports que té el Sí d'acord a totes les enquestes que coneixem i amb l'extrapolació dels resultats electorals, es mantinguin ferms, els conservem i treballem per fer-los créixer.

Només el 48% sobre cens que volen un estat independent en la pregunta múltiple i el 20% que volen un estat federal ens situen en una participació superior al 55%, que és el que es va exigir p.ex. a Montenegro, i que és el que legitima una consulta.

D'ara fins el 9 de novembre el nostre objectiu és que aquest 48% sigui un 51%, amb això ja assolim tots els objectius: legitimitat de participació i victòria clara, rotunda, dels qui volem que Catalunya sigui un estat independent.

Per tant, keep calm. Ni que l'unionisme vulgui deslegitimitzar la consulta via no participar-hi, el percentatge de vot serà el que la comunitat internacional ha demanat i la victòria del Sí-Sí, inqüestionable.

Dies de fúria ha dit...

Només amb el vot dels partits que van subscriure l'acord de la data i la pregunta -això ja no és una projecció d'enquestes- superem amb escreix els llindars de la participació que exigeix la comunitat internacional. Si l'unionisme vol posar en pràctica aquesta estratègia serà un error més dels que hauran comès, un nou fracàs a sumar a tots els seus fracassos estratègics davant el procés català.

Pere ha dit...

Bé, esperem que tinguis raó... De totes maneres, i per els motius que dic, crec que el més probable és que la consulta no es faci i que acabem en eleccions plebiscitàries...

Pere ha dit...

A més a més hi ha un precedent. A Irlanda del Nord es va fer un referèndum l'any 1973 (el d'Escòcia no serà el primer referèndum sobiranista que es fa el Regne Unit) per decidir si s'incorporaven a Irlanda o es quedaven a UK. Els unionistes van guanyar quasi amb un 100% perquè els catòlics el van boicotejar. Per suposat, aquell referèndum no va aturar el conflicte ni va canviar res.