Fa uns dies el Parlament de Catalunya va patir un dels moments més vergonyosos des de la seva restauració el 1979. El diputat de la CUP Benet Salellas va fer una intervenció miserable, repugnantment antisemita, davant d'un dels líders de la centenària comunitat jueva de Barcelona, el sr. Uri Benguigui, un català com qualsevol de nosaltres, el gran pecat del qual per al senyor Salellas era que era jueu. El senyor Salellas (dic això de senyor per dir alguna cosa, ja m'enteneu) va qualificar Uri Benguigui de "agent estranger", membre del "lobby sionista" i "botxí". I en acabar de proferir aquests insults racistes i antisemites, ell i els seus companys (o companyes) de la CUP es varen aixecar i van marxar.
És indispensable que el Parlament de Catalunya, en ple, i solemnement, condemni aquesta intervenció que recorda el to i les acusacions del més atroç llenguatge antisemita que mai s'ha viscut a Europa.
Esperarem exigents aquest moment. Mentre arriba, aquest cap de setmana, amb uns amics, farem una ruta pels Espais de la Batalla de l'Ebre. Un dels llocs que visitarem serà un petit turó, en la carretera de Corbera d'Ebre a Les Camposines, on va viure les últimes hores la companyia Botwin, de les brigades internacionals, formada per jueus. En aquest perdut turó de la Terra Alta, els brigadistes de la Botwin lluitaven per la República, lluitaven per les nostres llibertats, lluitaven contra el feixisme. Lluitaven per tots nosaltres. I per tots nosaltres van morir, allà, en aquell remot turó, introbable, no senyalitzat, no reivindicat, executats, un a un, per les tropes franquistes.
Aquest és el relat que en fa Jorge M. Reverte al llibre "La batalla del Ebro", basat, a la seva vegada, en el llibre "Shalom libertad! Judíos en la guerra civil española", d'Arno Lustinger (editorial Flor del Viento, Barcelona, 2001):
 |
| Brigadistes jueus de la Botwin |
(21 de setembre del 1938). La compañía Botwin es parte de la XIII Brigada Internacional (...). Los de la Botwin son judíos, y cuentan incluso con una publicación propia, que se edita en yiddishy. En sus filas hay judíos palestinos, de los que han acudido más de dos centenares como voluntarios (...).
La compañía ha sufrido enormes bajas desde que comenzó la ofensiva del Ebro. El 30 de julio cayó muerto su capitán Israel Halbersberg en el asedio de Gandesa (...). Desde hace cuarenta y ocho horas, la artillería les machaca con una eficacia terrible. Los morteros de los franquistas completan la tarea. Las trincheras en las que se refugian casi han desaparecido por efecto de las numerosas explosiones. Las bajas se cuentan por docenas y la moral decrece a marchas forzadas. Los hombres saben que sus unidades van a ser disueltas en pocos días. Son sus últimas horas en el frente (...).
El teniente Mischa Skorpurinski manda una sección de ametralladoras que hace fuego de contención sobre el enemigo, que ya ha saltado las trincheras. Los acontecimientos se suceden con rapidez. El comandante Mateu, del 5 tabor de regulares, el mismo que protegió la retirada hacia Gandesa el 25 de julio, cae en el asalto. Sus tropas, atacan con fiereza (...). El fragor de las granadas y el polvo enloquecen a los defensores, que casi pierden el sentido. En pocos minutos, los regulares les han rodeado y les conminan a rendirse. Los pocos supervivientes alzan las manos. Un oficial ordena que se separen los españoles de los extranjeros y todos obedecen la orden. El comisario de la compañía, el español Diego Mula, impide a Skopurinski que se desplace con los demás extranjeros, le obliga a quedarse a su lado. Los dos ven con horror cómo los legionarios disparan sobre los prisioneros y los rematan en el suelo, uno por uno (...).
La compañía Botwin ha dejado de existir. Ningún gobierno protestará por ello."
L'endemà o molt pocs dies després, el govern de la República ordenava la retirada de totes les brigades internacionals. Per als brigadistes de la Botwin l'ordre va arribar tard.
Vaig sentir molta, molta vergonya, en escoltar la soflama antisemita del diputat de la CUP. Dissabte caminarem damunt la terra que van regar amb la seva sang tots aquests combatents jueus per la nostra llibertat i contra el feixisme. I no podré evitar llàgrimes d'emoció pel seu sacrifici i d'indignació per, encara, aquest antisemitisme. Però en sortiré més decidit que mai a combatre, com els de la Botwin, el totalitarisme en qualsevol de les seves expressions.
La compañía ha sufrido enormes bajas desde que comenzó la ofensiva del Ebro. El 30 de julio cayó muerto su capitán Israel Halbersberg en el asedio de Gandesa (...). Desde hace cuarenta y ocho horas, la artillería les machaca con una eficacia terrible. Los morteros de los franquistas completan la tarea. Las trincheras en las que se refugian casi han desaparecido por efecto de las numerosas explosiones. Las bajas se cuentan por docenas y la moral decrece a marchas forzadas. Los hombres saben que sus unidades van a ser disueltas en pocos días. Son sus últimas horas en el frente (...).
El teniente Mischa Skorpurinski manda una sección de ametralladoras que hace fuego de contención sobre el enemigo, que ya ha saltado las trincheras. Los acontecimientos se suceden con rapidez. El comandante Mateu, del 5 tabor de regulares, el mismo que protegió la retirada hacia Gandesa el 25 de julio, cae en el asalto. Sus tropas, atacan con fiereza (...). El fragor de las granadas y el polvo enloquecen a los defensores, que casi pierden el sentido. En pocos minutos, los regulares les han rodeado y les conminan a rendirse. Los pocos supervivientes alzan las manos. Un oficial ordena que se separen los españoles de los extranjeros y todos obedecen la orden. El comisario de la compañía, el español Diego Mula, impide a Skopurinski que se desplace con los demás extranjeros, le obliga a quedarse a su lado. Los dos ven con horror cómo los legionarios disparan sobre los prisioneros y los rematan en el suelo, uno por uno (...).
La compañía Botwin ha dejado de existir. Ningún gobierno protestará por ello."
L'endemà o molt pocs dies després, el govern de la República ordenava la retirada de totes les brigades internacionals. Per als brigadistes de la Botwin l'ordre va arribar tard.
Vaig sentir molta, molta vergonya, en escoltar la soflama antisemita del diputat de la CUP. Dissabte caminarem damunt la terra que van regar amb la seva sang tots aquests combatents jueus per la nostra llibertat i contra el feixisme. I no podré evitar llàgrimes d'emoció pel seu sacrifici i d'indignació per, encara, aquest antisemitisme. Però en sortiré més decidit que mai a combatre, com els de la Botwin, el totalitarisme en qualsevol de les seves expressions.
Entrades
2 comentaris:
L'actitud davant els jueus i l'estat d'Israel és la prova del cotó de les conviccions democràtiques, la mesura de la qualitat de present i futur que hom ofereix.
Vostè ja ho va dir, Senyor Abad, Amb Israel, sempre!
Fa vergonya aliena sentir les proclames racistes i feixistes del sr.Salellas. I fa vergonya que Catalunya tingui al seu parlament tants diputats d'aquesta organització totalitària. Ai, els lumbreras que els van votar!!
Publica un comentari a l'entrada