8 de des. 2017

Notes creuades sobre la situació política que projecten enquestes GESOP i CIS

Com deia avui en un article el company Pere Cardús, quan s'acosten unes eleccions es desferma una bogeria pel tema enquestes. Ell ho intentava explicar per aquesta fascinació tan humana de predir el futur, d'anticipar què passarà.

El cert és que les enquestes no ens poden dir mai què passarà. No substitueixen ni la realitat ni, molt menys, una realitat futura. No em cansaré de repetir-ho. Si estan ben fetes les enquestes ens serveixen per tenir una aproximació a una certa percepció social, en un momento dado, i sobre els temes de que la plantegem.

Els que em seguiu ja sabeu que la meva anàlisi de les enquestes la centro sempre en tres eixos:

- les evolucions que ens mostren

- la seva transparència, és a dir, que ens permetin analitzar-la amb totes les dades o com a mínim les principals que la integren, i no únicament les que "algú" ens vol donar.

- la seva coherència amb altres enquestes que tinguem a l'abast

Des del punt de vista de l'enquesta del GESOP del mes de desembre que avui dijous dia 7 ha publicat EP, només es compleix un dels requisits "intrínsecs": ens permet veure una evolució mensual de la situació política. Torno a lamentar que no sigui més transparent, com ho era fa un temps, i només ens aportin una part molt racana de la informació.

Dit això, crec que té una cosa molt important: ens permet observar una evolució mensual. De manera que val la pena ens hi fixem. A més, com que recentment hem conegut altres enquestes, com la del CIS, que vaig analitzar en el darrer post, és molt interessant identificar discrepàncies i situar així les zones d'ombra que tenim sobre el que pot estar passant.

"Puigdemont atrapa a Junqueras". L'estable solidesa d'un vot independentista en fase de "redistribució" interna.

Aquest (Puigdemont atrapa a Junqueras) és el titular de portada de EP per resumir els resultats de l'enquesta GESOP d'aquest desembre. I aquesta és una de les claus i dades més rellevants de l'enquesta. Permeteu-me que em citi. En l'anterior article meu publicat en aquest bloc, analitzant el CIS, deia:

"Fa només un mes, de cada3 antics votants de Junts pel Sí, 2 havien decidit votar ERC i només 1 Pdecat. Davant la negativa d'ERC a la llista unitària que va demanar el President es configurés, el President va plantejar una llista absolutament singular, coneguda com la "llista del President", i que va agafar com a "marca" Junts per Catalunya. D'això no fa ni 15 dies. Però en aquests 15 dies ja s'està veient el seu impacte monumental. L'enquesta del CIS està feta entre els dies 23 i 27 de novembre, molt enganxada a que es conegués la notícia d'aquesta nova proposta electoral, i malgrat això, ja recull el seu impacte, i s'ha passat d'una distribució 2-1 a un 39,7 (ERC) vs un 35,3 (JxCat). El diari "El Español" va publicar fa uns dies una enquesta pròpia feta entre els dies 27 i 30 de novembre, és a dir, van començar el seu treball de camp el mateix dia que el CIS finalitzava el seu. No podem comparar les dades, però sí la magnitud de l'efecte Puigdemont, atès que aquest diari està fent una enquesta mensual. Fa tot just un mes ERC tenia una intenció de vot del 31,1% i Pdecat del 10%. Un mes després, 15 dies després del sorgiment d'aquesta nova opció política que encapçala Puigdemont, la seva llista té un 19% d'intenció de vot i ERC un 23,1%. En tan sols un mes, i amb tan sols 15 dies "de vida", un +9 i un -8.

Caldrà estar atents a com evolucionen les dades, a través d'altres enquestes de les que segur que es publicaran, p.ex. GESOP del mes de desembre."


Doncs ja tenim aquestes dades del GESOP, i efectivament, confirmen plenament la tendència que apuntava en l'anàlisi: una de les claus d'aquestes eleccions serà el més que evident "efecte Puigdemont". De fet, i com ja es podia intuir, en menys d'un mes Puigdemont ha situat la llista de Junts per Catalunya empatada amb la d'ERC, amb un 17,1% i 17,4% d'intenció directa de vot.
L'enquesta GESOP està feta entre el 29 de novembre i el 2 de desembre. Recordem que la del CIS estava feta entre el 23 i el 27 de novembre. Fins voltants del 18-19 de novembre no es va saber que el President es presentava i la marca i la llista (integrants) de la seva candidatura . L'efecte Puigdemont es percep en el que assenyalava: a mesura que ens allunyem d'aquesta data, l'opció política generada ex-novo pel President, és més coneguda, va superant el desavantatge de competir contra altres opcions totalment consolidades i conegudes i va sumant suports.

El mes d'octubre no se sabia res sobre quines serien les forces polítiques que concorrerien a unes hipotètiques eleccions. No és correcte establir una línia de creixement des d'aquell 8% que tenia d'intenció de vot el Pdecat, perquè la llista del President és moltíssim més i cobreix un espai molt més gran que la proposta de Pdecat. Però si ho hem de mirar en termes de com es dividia el vot de Junts pel Sí, podem veure clarament que ERC ha passat del 22,1 d'intenció de vot directa el mes d'octubre a l'actual 17,4, mentre que l'espai que a l'octubre només cobria Pdecat i ara cobreix la llista del President (l'espai no-erc) ha passat del 8% a l'actual l7,1%.

La proposta d'ERC ha perdut 5 punts, però l'espai q ocupa la llista del President n'ha guanyat 9, de punts. És evident que està mobilitzant vot de JxSí que abans podia estar en la decisió, a la vegada que capta un creixent vot d'ERC que vol assegurar el retorn de Puigdemont com a President.


L'enquesta del GESOP també ens permet valorar la fortalesa del vot independentista: 
La intenció de vot directe a JxCAT i ERC -sumades- és del 34,1%, que GESOP projecta a una intenció de vot estimat, també sumat, del 39,8% (20,5 a ERC i 19,3 a JxCat). Junts pel Sí va tenir un 39,4% del vot el 27S. O sigui, pràcticament clavat.

Si a això hi afegim que els votants de JxSí són els de més gran fidelitat de vot (74,7%, repartits entre JxCat i ERC), les perspectives per a ERC i JxCAT són molt bones. A més a més, aquest espai que va ocupar JxSí és el que té una menor fuga de vot decidit cap a altres formacions: en aquest GESOP de desembre només un 7,9% dels seus antics votants (el mes de novembre era 3 punts més alta, de l'11%).

GESOP no ens informa de cap a on va aquest % de vot que perd JxSí, però al CIS vam veure que s'ho reparteixen, per aquest ordre, CUP i PSC i Comuns (aquests dos amb percentatges molt poc significatius. Això implica que entre els antics votants de JxSí s'ha reduït la fuga de vot (en 4 punts) i el nombre d'indecisos, que se situaria en el 17,4%. El comportament dels indecisos acaba reproduint el patró de distribució de vot de la resta del seu target, que ja han decidit vot, de manera que tot fa pensar que alimentarà majoritàriament la llista del President, que és la que ha aconseguit mobilitzar-los d'acord a les dades comparades amb l'octubre, però també la d'ERC.

Qui li agradaria que fos President? O el nostre particular "de donde soy o de donde vengo" electoral...
Quan l'enquestador pregunta a l'enquestat qui creu que guanyarà les eleccions? l'enquestat intenta objectivar la seva resposta, i respon a partir de la informació que té, i en els últims anys sempre s'apuntava ERC com a guanyadora d'unes eventuals eleccions al Parlament. I la informació és un procés que penetra lentament als diferents nivells de la societat.

Però quan aquest mateix enquestador a aquest mateix enquestat li pregunta qui li agradaria que fos President?" la resposta de l'enquestat és totalment subjectiva, personal, és ell, no és el que ell sap... i això és el que explica una de les dades més interessants de l'enquesta: la majoria,un 30,6%, responen que "Puigdemont".

Recordeu que "només" un 17,1% dels enquestats havien dit votarien la llista del President. Per tant, per a arribar a aquest 30,6% que diuen voldrien fos Puigdemont el President, cal sumar-hi un 13% de votants d'altres opcions. Insisteixo que aquí no es pregunta "qui creu serà el President", sinó "qui li agradaria que fos el President".

Vist d'una altra manera: ERC té una intenció de vot directa del 17,4%, però només un 13,8% dels enquestats diuen que els hi agradaria que Junqueras fos el President. Un mínim d'un 4% de votants d'ERC prefereixen veure a Puigdemont de President, tot i que per ara no el voten.

És una dada que assenyala també amb molta claredat que estem, per a tot aquest col·lectiu d'antics votants de Junts pel Sí, en un espai en el que s'estan produint molts moviments, i tenim prou dades per pensar que seguiran produint-se'n. 

És evident que la gran majoria de l'electorat independentista vol veure a Puigdemont de President: els que el voten, òbviament, però també molts d'altres que ara mateix voten altres opcions. I voldria emfatitzar aquest "ara mateix". Quin impacte pot tenir en votants que ara mateix diuen votaran ERC, però que voldrien que el President fos Puigdemont, declaracions com les que ahir van fer des d'ERC obrint-se a formar govern amb els Comuns (i per tant, no pactant amb JxCAT, no tenint a Puigdemont de President)?

No ho sabem. Ho anirem veient els propers dies. En tot cas el que és segur és que aquest 30% que vol veure Puigdemont de President està modificant la seva intenció de vot per assegurar-se que això sigui així. L'efecte Puigdemont podem dir, doncs, que és el desplaçament de vot d'altres formacions i de la indecisió cap a Junts per Catalunya, davant l'absència d'una llista unitària i davant la seguretat que tenen els votants de que només el vot a Junts x Cat garanteix Puigdemont com a candidat a President.

C's/PSC/PP/Comuns. El camarote de los Hermanos Marx a can 155 i equidistants

De l'enquesta GESOP el que a mi m'ha cridat més l'atenció és la diferent projecció de vot que efectua al PSC, fins al punt de situar-lo empatat amb C's, mentre que el CIS atorgava a C's un avantatge de 6,5 punts sobre el PSC.

És evident que en tot aquest bloc, del tripartit del 155 i el satèl·lit equidistant dels Comuns està passant alguna cosa. Poden estar-se movent les coses. I el que és més divertit, en moltíssimes direccions.

En l'anàlisi del CIS veiem que C's tenia una gran fortalesa perquè tenia una altíssima fidelitat de vot (que també té a l'enquesta GESOP, del 72,5%) i perquè esdevenia clarament el vot útil de l'unionisme, fins al punt que, segons el CIS, més del 40% dels votants del PP havien decidit votar C's, i només un 30% seguia votant PP.

Aquestes dades xoquen amb les dades GESOP, que atorga al PP una fidelitat de vot del 50% i amb només un 26,9% d'antics votants que ha decidit votar un altre partit.

El CIS assenyala una fidelitat de vot al PP 20 punts inferior a la del GESOP. I això és molt.

Com és que "lliguen" tan poc les dades de les dues enquestes? Una explicació podria ser perquè estiguin canviant coses, però xoca amb que el treball de camp de les dues enquestes gairebé se solapa. De manera que dubto molt d'aquesta possible explicació. Una altre possible enfocament que ho expliqui és perquè el CIS, pel volum de la seva mostra (3.000 vs 800 de GESOP), ha pogut afinar més en el comportament de partits, com el PP, a la cua de l'arc parlamentari. I això és el que crec ha passat. Però veurem...

El segon element sobre el que volia cridar l'atenció en aquest magma del 155 és que la frontera entre C's i PSC és possiblement la més transitada de tot el mapa polític. D'acord al CIS, un 10,8 d'antics votants de C's el 27S ara volen votar PSC, mentre que un 11,8% de votants de PSC volen votar C's. Com veiem, és una frontera amb molt moviment, i en les dues direccions. Podria ser que aquest PSC, servil mamporrero del PP i C's en l'aplicació del 155, hagi pogut frenar fuga de vot cap a C's i recuperi vot que se li va marxar? Caldrà seguir-ho de prop.

Finalment, al costat de l'hòstia atòmica que vaig vaticinar per al PP, les dades del GESOP ratifiquen el que ja vam veure amb el CIS: els altres gran damnificats serà el planeta equidistant de Comunslàndia. Amb el CIS vam veure que només tenien un 39,1% de fidelitat de vot. Doncs la dada sembla consistent i... a la baixa: l'enquesta GESOP només els dona un 37,9% de fidelitat. I assenyala GESOP que un 43,5% dels seus antics votants el 27S ja ha decidit votar una altra opció. No estem parlant d'indecisos. Estem parlant d'antics votants que tenen decidit votar altres forces. I és també, aquesta dada del GESOP, coherent amb les dades del CIS, que assenyalaven que els Comuns perdien un 3,5% cap a JxCat, un 8,6% cap a ERC, un 7% cap a C's, un 17,1% cap al PSC i un 3,3% cap a la CUP, que sumen gairebé un 40% de vot decidit i en direccions totalment oposades.

És una altra de les situacions de gran volatilitat que podem observar en aquestes eleccions. Què passarà amb els Comuns? Deixaran l'equidistància entre un bon resultat i un mal resultat per fotre's una nata electoral còsmica, acompanyant així en la patacada al PP?

En resum: Com estan les coses en 4 inputs:

- fortalesa del vot indy: tant les forces que han sortit de Junts pel Sí com la CUP conserven els suports que van obtenir el 27S. Ni es creix ni es retrocedeix.

- enorme projecció en intenció de vot de "l'efecte Puigdemont". En poc més de 15 dies d'existència la llista del President s'ha situat al mateix nivell que ERC en intenció de vot. En aquest període ERC ha perdut 5 punts i Puigdemont n'ha guanyat 9. No s'aprecia que JxCat tingui sostre (seguirà creixent), empès per aquest 30% indy que volen veure Puigdemont de President.

- en el bloc del tripartit del 155 hi ha un lio de collons. Tot i que C's parteix com la força més sòlida i que concentra el vot unionista, estem veient una promiscuïtat electoral creixent en les dues direccions entre votants de C's i del PSC.

- finalment l'estupendisme equidistant del planeta Comuns sembla haver entrat en un forat negre electoral, perdent votants absolutament en totes direccions i cap a totes les propostes electorals, des de JxCat a la CUP i des de PSC fins a C's. Excepte al PP, cap a tot arreu.

Això és tot per ara. Ens espera una campanya molt intensa, perquè hi ha una volatilitat molt alta en les intencions de vot, que s'estan redistribuint. I crec que estarem així fins el mateix dia de les eleccions. Veurem, en futures enquestes, com evolucionen les coses. 

Una última cosat: recordeu sempre que això només són enquestes. Ens expliquen coses si les sabem llegir. Però no són cap foto i molt menys la foto d'una realitat futura.

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE.

TOT ÉS A LES NOSTRES MANS.


DONEC PERFICIAM





2 comentaris:

Lord Nelson ha dit...


Bon dia, Senyor Abad.

Vostè és l'expert en demoscòpia i sempre són d'agrair les seves anàlisis d'enquestes.

Sembla que tots els estudis apunten que el 21D hi haurà una participació rècord, no sé si apropant-se al 90%, si és que això és possible. Confesso el meu neguit per si aquesta gran participació es tradueix en una victòria espanyolista.

Confesso que m'ha sorprès molt negativament, babau que sóc, que determinats candidats d'ERC hagin confrontat JxCat a compte del President Puigdemont. Jo ja creia que havíem assolit un punt de maduració tal que no es produirien antigues disputes per l'electorat. No deixa de ser contradictori i estrafolari que ERC, un partit que es reivindica d'esquerres, pretengui que el votin electors que hi titlla de dretes, en comptes d'anar-hi a disputar l'electorat que considera d'esquerres que vota el PSC i els Comuns. Aquesta disputa amb JxCat, no eixampla la base independentista. Més enllà de l'anul·lació dels processos contra l'independentisme –incloent-hi Sánchez, Cuixart, Trapero, Laplana, etc.-, d'assenyalar el veritable rostre de PP-PSOE-SC-Cs i auxiliars comuns, la campanya hauria de prestar atenció preferent al capitalisme espanyol basat en el BOE, a la fallida econòmica de l'estat, a l'empitjorament de les pensions, etc, i a com s'encararien aquests assumptes en la República de Catalunya. L'opció de tres llistes per a sumar més vots que una llista unitària devia passar per aquests temes i no per la batussa entre candidats independentistes. La confrontació ha de ser amb els espanyolistes, Comuns inclosos. Confio que la cosa no vagi a més.

Malgrat tot, confesso també que no lamento la no reedició de JxSí, i que hi veig la llista del President com una gran oportunitat per bastir l'alternativa central, nacional, sòlida i hegemònica que ha de liderar la construcció del nou estat català independent que el PdCat no sembla en disposició de liderar.

Seguim.


David ha dit...

Bon dia. Voldria demanar-li si, en base a les diverses enquestes, es pot clarificar els escons que poden ser més dubtosos per circumscripcions i quins en serien. Votaré una de les tres candidatures republicanes (que defensen la República) i, tot i que tinc preferències entenc que aquest cop el meu vot ha de ser més útil que mai. Agrairia si poguéssiu dir si a la demarcació de Tarragona perilla més/està més en dubte un escó de JXC, d'ERC o de la CUP, per tal d'acabar de decidir-me.
Sóc conscient de la dificultat de la demanda que us faig (confio que no us ho prengueu com un abús). No la faria si no visquéssim uns moments tan importants com els actuals.
Salutacions cordials.
David.
PS Crec que seria útil a molts votants tenir aquesta informació de totes les demarcacions, si poguéssiu fer un article al respecte...