18 de des. 2017

Paraules en el comiat a Josep Miserachs Codina

Aquest matí hem acomiadat, a la Basílica de Santa Maria d'Igualada, a Josep Miserachs Codina, pare dels meus amics Xavier, Jordi i Josep (ACS) Miserachs.

He tingut l'honor de poder llegir el text que, d'acord a la família, comparteixo amb tots vosaltres, atès que ha estat molta la gent que volia tenir-lo. És una petita glossa d'una vida gran i d'un compromís exemplar. Un mestratge. Una trajectòria vital que ens explica com som i on som i ens inspira en els moments que ens toca viure.

Descansa en pau, Josep, patriarca, com ens agradava dir-te als amics dels teus fills. Gràcies per tot el que ens heu ofert, sempre, tu i la teva família. Gràcies per ser-hi. Amb el Xavier i el Jordi, i tots els bons amics maianencs, seguirem per aquest camí d'esperança que, amb uns pocs valents més, vàreu mantenir obert en la negra nit.
......................................................................
Permeteu que comenci amb uns versos:
"Aquesta vida, tal com l'has viscut fins ara, hauràs de viure-la encara una altra vegada i moltes més, sense que hi visquis res de nou. Cada dolor, cada plaer, cada pensament, cada alè, cada moment petit o gran d'aquest viatge et retornarà sempre en la mateixa seqüència i successió. La nostra existència és un rellotge de sorra que gira eternament. I quan l'instant perdut perduri per sempre, tot es repetirà sense fi i tot haurà passat perquè així ho haurem volgut. Una vida intensa sense por t'obrirà les portes a l'Etern Retorn"

Són paraules del poema "L'etern retorn" d'un compositor, d'un músic, d'en Quim Benavent, un amic, un amic del Josep, un amic de la família.

L'eternitat és ser-hi sempre.
La fe és anar-hi sempre.

Ser-hi sempre i anar-hi sempre. Poques persones ho poden dir. De poques persones ho podem dir. Del sr. Josep Miserachs i Codina, del Josep, sí.

La vida del Josep resumeix molt el que és aquest país, el que som. Ens expliquem a través del testimoni de vides com la del Josep.

Neix el 1935. Una infantesa de guerra i de postguerra. La repressió atroç. Dolor, mort, exili, presó.

Ens ha deixat una vespra de Nadal, del 2017. 82 anys després, el país torna a ser hostatge de la violència, l'exili i la presó dels seus dirigents. La repressió.

Però no és derrota. És lluita.

És el ser-hi sempre, és l'anar-hi sempre, és el compromís de tots els que com en Josep, en la negra nit, van lluitar per obrir camins a l'esperança. Uns camins pels que ara nosaltres hem transitat fins arribar, novament, a les portes de la llibertat. Una llibertat que se'ns nega des de fa més de 300 anys, però a la que no hi renunciem. A la que hi anem, hi anem, hi anem.

El Josep va viure per salvar-nos els mots. La cultura. La voluntat de ser. Aquest esperit indomable de la llibertat. Un compromís anònim i generós, que és el que ha conformat cadascuna de les baules d'aquesta cadena de compromisos que avui ens permet ser aquí i aspirar a tot, voler-ho tot, ser-hi per a tot.

La Pàtria, que vivia, que es feia present en tantes coses, en tants gestos, en tants compromisos, en tan ser-hi. Òmnium, Cavall Fort, Tretzevents, la Unió de Carrasco i Formiguera, la fundació de CDC, de la Unió Excursionista, del CAU...

Ser-hi sempre. I anar-hi sempre.

La Guàrdia Civil darrere del Josep per una publicació subversiva per a infants, Cavall Fort. No hauria canviat res, quan els veiem ara perseguint un programa infantil de TV o els mestres a les nostres escoles perquè han ensenyat un mapa del domini lingüístic de la llengua catalana.

Compromís i FE. Perquè aquesta fe és també un compromís que renovem cada dia, cada Nadal, cada eucaristia, en el Crist i en la seva Paraula. Fundació Sant Crist d'Igualada. Sant Francesc d'Assís. Grup d'Ajuda als Caputxins d'Igualada. Montserrat.

Montserrat. Aquesta presència eterna a les nostres vides i a la nostra ànima. Els cingles, com la punta d'un compàs sobre la Pàtria. I aquesta espiritualitat tan lligada a la terra, que s'eleva com un cant i guareix i dona força a les nostres ànimes.

SOM en allò que creiem i en allò que compartim. I tot això pren forma i testimoni en l'amor a la  família. La dona, la Maria Àngels, els fills Xavier i Jordi, els nets i família tota. També en el dolor de veure marxar un fill, el primogènit, l'estimat i enyorat Josep.

Ser mirall d'amor amb els teus i mà estesa amb els altres. Aquells que arriben un dia a casa teva i es troben acollits per un somriure i una abraçada. Com em va passar a mi, com ens va passar a tots els maianencs amics dels teus fills.

"Què diu el Francesc?" preguntaves al Xavi.

El Francesc diu que t'estimem, Josep. I que segueixis vetllant, com sempre, per la teva família, per tots nosaltres, per la nostra fe, per la nostra Pàtria

Igualada, 18 de desembre del 2017

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Descansi en pau.
El mes sincer condol.

Josep Bonet.

Clipping Path Service ha dit...

Great post.thank you so much.

KIEFER ha dit...

Hello, very nice blog!! 스포츠토토... Beautiful... Great... Bookmark your site and get feed 카지노. I am very happy to find a lot of useful information in the materials you submitted. We need to develop more strategies for this area 토토. Thank you for sharing 바카라사이트윈.